Aixó és amor!

Història d'aquelles a explicar als nets, d'aquelles que justifiquen escriure-la a la llarguíssima novela que suposa la vida d'una persona, si si, la mateixa història que t'expliquen i la única paraula que s'et passa pel cap és "que guay", en una mostra del poc vocabulari que tenim per expressar aquesta sensació que transmet la paraula "guay".

La cosa està en que una dona es va trovar, tot voltant per un bosc (a saber quin), un lleó molt malferit. La dona no va poder fer altre cosa, desprès de trovar-se al pobre animal a punt de morir, que portar-lo cap a casa seva i aplicar-li un tractament adeqüat fins que el carnívor es recuperés.
Quan aixó va succeïr, la dona va arrivar a la conclusió de que aquell animal no podía viure al mateix sostre que ella, i tot lamentat-se d'aquella perdua, va haver de portar el lleó al zoológic més proper.
Uns dies després, va tornar al zoologic, i quan va passar per la gàvia on hi teníen al lleó, va passar aixó:




Estic segur que la dona li deuria ensenyar als seus nets aquella cançó de "El lleó, no em fa por, pam-i-pipa pam-i-pipa..."

Hi ha una feina perfecte per a tots

Curiós anunci, d'aquets típics que sempre fan fora de les nostres fronteres. Jo no se si es que a espanya hi ha una censura respecte als anuncis, i nomes en deixen posar aquells que son tremendament masclistes (com els de natejar la roba i els plats, ambientar la casa, treure la merda dels waters etc. que sempre hi surten dones en plan "buf, que bo que es el nou Silik-Bang (y la suciedad se va en un BANG!), em treurà molts maldecaps") i els típics que consegueixen arrancar-te un somriure (tot i que no en son pas gaire, malauradament), el cas es que sempre que trobo un anunci que val realment la pena, és de fora d'espanya.

En fi, sense més rollo, el video en questió.

Inauguració del blog

Doncs si, feia temps que amenaçavem en que obririem un blog, i com sol passar amb aquest tipus de promeses que es fan quan el nivell d'alcohol a la sang supera els límits, ja no de la legalitat, si no del que es considera anatòmicament possible, semblava que es seguiria el camí de la naturalitat i per tant, es quedaria en un altre d'aquells projectes que acaben en un no-res.

Pero per un cop a la vida, hem decidit trencar aquesta nefasta tradició, i, despres de ser víctimes d'unes abusives pràctiques seuxals durant l'examen d'Energètica, hem obert el blog.

No cal dir, es clar, que les finalitats d'aquest blog no corresponen EN ABSOLUT a les que es podia esperar d'un grup d'estudiants d'una enginyeria que nomes pensen en jugar a rol, per tant, el que trovareu en aquest espai serà qualsevol cosa que s'ens passi pel cap i que creguem que val la pena fer arrivar als possibles (imaginaris, en la majoria de casos) lectors del blog.

Per tant, i sense res més a dir de cara a una simple presentació, m'acomiado avui, dessitjant que si de tant en tant passeu per aquest espai hi pogueu trovar un mínim de diversió que nosaltres de segur procurarem que feu (aconseguir-ho és l'enorme frontera entre l'èxit i l'intent, pero d'aixo ja en parlarem!)

Au, molta llum a tothom!!