Històries per als excursionistes valents

Bé, per fi es revela el tercer autor del bloc! Per començar a habituar-m'hi explicaré un conte verídic. Espero tornar-hi aviat i amb més teca.

Hi havia una vegada un grup de nois de Sabadell, entre els quals hi havia amics meus, que van anar d'excursió a la Mola, la muntanya més estimada del Vallès Occidental.
Vet aquí que es van trobar amb una petita cova, més que una cova un cau, i tot i que no anaven massa preparats per a entrar-hi, van pensar que seria divertit explorar-la.
Es van haver d'ajupir una miqueta perque era estreta i baixeta, però s'hi podia passar prou bé.
Al cap d'un parell de colzes la llum de fora no hi arribava i ja no s'hi veien, de manera que amb el llum de les pantalles dels mòbils i els flaixos de les càmeres digitals es van anar iluminant el camí.
No van haver d'avançar gaire més per veure que el forat s'estretia molt i s'haurien d'haver arrossegat per seguir avançant i a més segurament el forat no hagués anat més enllà. Així que van fer una foto del lloc fins al que van arribar i van tornar a la llum del dia per seguir feliçment amb la seva excursió.

Quan van arribar a casa i van descarregar les fotos, els esperava una sorpresa que no havien pas vist dins la cova, i sort en van tenir, i és que no estaven pas sols!!!

Amplieu la imatge del final de la cova i observeu-la detingudament:


A partir de l'angle de la càmera i sabent que per aquest forat hi pot entrar una persona arrossegant-s'hi, jo hi he arribat a comptar set aranyes de la grandària del palmell de la mà les més grosses i penseu en totes les que no es veuen que poden ser als racons foscos o fora de l'angle de la càmera.... brrrr!!! a més per acabar-ho d'arreglar a baix a l'esquerra també s'hi veu una arna que tampoc és petita precisament... imagineu-vos que es posa a volar i nosaltres la volem espantar i amb els moviments espantem les aranyes i tot es comença a moure i despenjar-se....... no seguiré que no podré acabar el post.

Però aquest post és per als excursionistes valents i malgrat l'angúnia+claustrofòbia que ens pugui fer aquesta situació, un excursionista valent i com cal, sabrà que aquestes bestioletes encantadores viuen en aquests cataus pacíficament, on són felices sense sortir-ne pràcticament mai, endrapant els petits insictes que puguin atrapar i no pas tendres jovenets d'esplai que facin bivac inconscientment en el seu forat, com podriem creure després de veure la foto. I si es troben amb uns esfereïts excursionistes, qui tindrà pànic de debò seran elles i el que faràn és intentar fugir i que les deixin en pau.

Així doncs, sigueu valents, no tingueu por si mai teniu aquest amistós encontre dins d'una cova. Penseu que sóu a casa seva i segurament us deixaràn passar-hi la nit a l'entradeta. I si és estiu encara us faran un bon favor vetllant per que el vostre son no sigui interruput pels calorosos mosquits, que aquests sí que són molestos!

Buenu, sembla doncs que aixó s'està animant per moments, hem passat en dos dies de 340 lectors imaginaris i cap de real a 340 lectors imaginaris i 2 de reals. La cosa promet bastant, tot s'ha de dir!

En tot cas, i en vista de que potser alguns dels lectors son de parla castellana i no entenen el català, em comprometo per part meva a escriure els posts en els dos idiomes, en català perque m'hi agrada més esciure, i en castellà perque els pocs lectors que tinguem puguin entendre les parides que vagi escrivint (si fos molt optimista, tambe ho traduiria en angles, pero siguem sincers, ja que ens imaginem lectors, cony, imaginem-nos-els de casa!!). Aixó sempre i quant tingui ganes de traduir, es clar...

En fi, estava buscant el moment oportú per escriure el que estic escrivint ara, i no he trobat millor moment que un dijous a la 1 de la nit, tenint en compte que demà m'he de llevar a les 7, diu molt a favor meu.

El cas es que volia compartir amb vosaltres aquest magnific video (bueno, no tant magnific, no ens flipem pas...) d'un paio que no només dibuixa de por, si no que a més te els nassos d'expressar-ho públicament per vacil·lar. Si podeu, mireu-lo amb so.



--------------------------------------------------

Para los de habla castellana, decía antes que voy a intentar traducir, siempre y cuanto tenga las suficientes ganas (muy poco común, sea dicho de paso) mis posts en castellano, porque, aunque creo que el catalán se entiende muy bien, merece la pena perder un par de minutos para que las paridas que a uno se le ocurren se puedan difundir más facilmente (y menudo canal de comunicación he elegido para difundir mis paridas, un blog que no visita ni dios, y mira que es omnipresente, que tambien debe ser lo suyo ser omnipresente y ver ducharse a Elsa Pataky y a Angelina Jolie al mismo tiempo, aún cuando estén a 30.000 km de distancia).

Me estoy yendo por las ramas, vuelvo a empezar.

Voy a traducir, etc... ah, si, pues eso, que decía que a os mireis el video que he colgado, que está chulillo en su gran mayoría. Si podeis, escucharlo con voz, la música no es nada del otro mundo, pero engancha lo suyo.

Para los que hayais entrado por primera vez al blog, bienvenidos!! Espero que os gusten las paridas que vayamos posteando y que repitais vuestra visita por estos andares (ya se sabe, el hombre, junto con Michael Jackson, es el único animal que tropieza dos veces con la misma piedra/niño.

Saludos a todos!

VIAJES: EGIPTO, DE CUNA DE CIVILIZACIÓN A CONTAINER

Buenas lectores imaginarios!!!

Y a los otros también, aunque no seais muchos.

Hace poco he realizado un viaje a Egipto. Esta tierra, con sus misterios y historia, siempre ha sido un imán para los que tenemos un espiritu viajero.

Nuestros antepasados vajaban a esas tierras con la esperanza de saquear o robar algo que tubiera más de 2000 años, ¿quíen no pagaría por tener a Ramses II en su comedor? Hoy en día la cultura del turismo de la que formo parte viaja para maravillarse de lo que era capaz un mundo sin televisión, consolas o internet, es decir: los 3 diablos.

La verdad es que las pirámides, tumbas y templos provocan un extraño efecto en las personas al verlas en directo, es impactante pensar, y darte cuenta, que hace 4000 años no tenian grúas Caterpillar y, sin embargo, movían piedras de varias toneladas.

Más impactante es la respuesta a la pregunta que siempre nos formulamos: ¿como lo hacían? pues la respuesta no se sabe, grácias a la estupidez del ser humano, que en una de sus múltiples guerras para ver que religión mola más, destruyeron la mayoría de los pergaminos que contenian los secretos egipcios en el incendio de la biblioteca de Alejandría.





Porque otro impacto que sufre el viajero es observar como los primeros cristianos en esa tierra picaron las figuras, que para ese entonces ya tenían 2000 años, porque eran paganas, o las pintaron encima...en fin...los calificativos sobran.



Otros de los grandes atractivos de este país es la cultura musulmana, es impactante ver El Cairo, con 23 millones de personas (en Barna viven solo 2) y ningún sistema de limpieza de calles (de ahí lo de container, que cantidad de mierda oye) o ninguna normativa de conducción, como decía una amgia: "La ciudad sin ley", solo faltaba Clin Eastwood.


No quiero que parezca lo contrario: ha sido el mejor viaje de mi corta vida, el roce de culturas, estar al lado de construcciones que hicieron personas como nosotros hace la tira, conocer gente... hay muchisimos más pros que contras para este maravilloso país que espero que reviva glorias pasadas, y no permanezca mucho más tiempo en la pobreza.


Un saludo a Asturias, paatriaaa queriiiidaaaaa!!!!!