Històries per als excursionistes valents

Bé, per fi es revela el tercer autor del bloc! Per començar a habituar-m'hi explicaré un conte verídic. Espero tornar-hi aviat i amb més teca.

Hi havia una vegada un grup de nois de Sabadell, entre els quals hi havia amics meus, que van anar d'excursió a la Mola, la muntanya més estimada del Vallès Occidental.
Vet aquí que es van trobar amb una petita cova, més que una cova un cau, i tot i que no anaven massa preparats per a entrar-hi, van pensar que seria divertit explorar-la.
Es van haver d'ajupir una miqueta perque era estreta i baixeta, però s'hi podia passar prou bé.
Al cap d'un parell de colzes la llum de fora no hi arribava i ja no s'hi veien, de manera que amb el llum de les pantalles dels mòbils i els flaixos de les càmeres digitals es van anar iluminant el camí.
No van haver d'avançar gaire més per veure que el forat s'estretia molt i s'haurien d'haver arrossegat per seguir avançant i a més segurament el forat no hagués anat més enllà. Així que van fer una foto del lloc fins al que van arribar i van tornar a la llum del dia per seguir feliçment amb la seva excursió.

Quan van arribar a casa i van descarregar les fotos, els esperava una sorpresa que no havien pas vist dins la cova, i sort en van tenir, i és que no estaven pas sols!!!

Amplieu la imatge del final de la cova i observeu-la detingudament:


A partir de l'angle de la càmera i sabent que per aquest forat hi pot entrar una persona arrossegant-s'hi, jo hi he arribat a comptar set aranyes de la grandària del palmell de la mà les més grosses i penseu en totes les que no es veuen que poden ser als racons foscos o fora de l'angle de la càmera.... brrrr!!! a més per acabar-ho d'arreglar a baix a l'esquerra també s'hi veu una arna que tampoc és petita precisament... imagineu-vos que es posa a volar i nosaltres la volem espantar i amb els moviments espantem les aranyes i tot es comença a moure i despenjar-se....... no seguiré que no podré acabar el post.

Però aquest post és per als excursionistes valents i malgrat l'angúnia+claustrofòbia que ens pugui fer aquesta situació, un excursionista valent i com cal, sabrà que aquestes bestioletes encantadores viuen en aquests cataus pacíficament, on són felices sense sortir-ne pràcticament mai, endrapant els petits insictes que puguin atrapar i no pas tendres jovenets d'esplai que facin bivac inconscientment en el seu forat, com podriem creure després de veure la foto. I si es troben amb uns esfereïts excursionistes, qui tindrà pànic de debò seran elles i el que faràn és intentar fugir i que les deixin en pau.

Així doncs, sigueu valents, no tingueu por si mai teniu aquest amistós encontre dins d'una cova. Penseu que sóu a casa seva i segurament us deixaràn passar-hi la nit a l'entradeta. I si és estiu encara us faran un bon favor vetllant per que el vostre son no sigui interruput pels calorosos mosquits, que aquests sí que són molestos!